Ací us deixe un poema de David Calvo, un alumne nostre de 2n de Batxiller que porta un artista de la paraula dins. Tot un poeta!
ETS UNA DONA
No tingues por
De mirar l'espill, la teua ombra
Ja no estàs sola
Se n'ha anat la pluja i veus el crepuscle
De la tardor
Veus en el cel la llibertat
Que ara et toca
Veus reflectits, als seus ulls blaus
Els teus ulls marrons
Saps que la línia que de l'angoixa
Et separava
Està esborrada, està oblidada
Com el dolor
Ja ets una dona, tornes a viure
Qui t'esperava
Encara espera, mai s'ha esfumat
Del teu costat
Riu a la vida, torna a fer-ho
Xafa el passat
Ets una dona, la guanyadora
Ell ha marxat
Molt bé, enhorabona a David. És un poema molt bonic...
... I tu ets un artista, David. Aquest xic té un talent innat per a la poesia i la literatura. Cal animar-lo per deixar eixir tot el seu potencial...